Get all 9 Rafa Xambó releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of ÚLTIMES CANÇONS, CANTATA DE VALÈNCIA, La dansa d'un temps nou, Llibertat, t'estimo tant Sonets de Shakespeare, dies oberts, Cançons de la memòria trista, Andanes, and 1 more.
1. |
||||
|
CANÇÓ DEL BES SENSE PORT
L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb al fons de l’avenc,
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d’amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.
(Maria Mercè Marçal / Rafa Xambó)
|
||||
2. |
Moonshadow
04:43
|
|||
|
MOONSHADOW
A vegades estar trist és cosa de dos,
i això, a vegades, dol el doble.
Els cafès d’algunes ciutats
ara s’alcen en l’asfalt
com un monument per recordar barbàries.
I és tan fred el marbre com la seda.
A vegades...
La distància entre algunes persones
i l’himne d’un país a penes és palpable.
Els grans homes de totes les nacions, tots en fila,
Morint i corrent-se amb fel·lacions.
A vegades estar trist és cosa de dos,
i això, a vegades, dol el doble.
A una certa edat tothom voldria
conèixer els noms dels arbres.
I jo hauria volgut, per a tu,
una forma diferent d’amor,
amb una altra música, i més llunes i rellotges.
A vegades estar trist és cosa de dos,
i això, a vegades, cansa el doble.
La dona que no sóc, la filla que no he estat
i la mare que mai seré,
s’enfilen pel carrer i, de tant en tant,
s’ajunten, parlen entre elles i riuen.
(Àngels Gregori/ Rafa Xambó)
|
||||
3. |
Aviat l'instant
01:45
|
|||
4. |
Un aire absent
03:13
|
|||
|
UN AIRE ABSENT
És com si
em traguésseu
el desig, i em
féreu d’ambulància.
Potser que el vent
se m’emporte desvestida.
Us he deixat això:
un aire absent.
Damunt de tot
la força del meu no-res.
De ben lluny, us
llançaré estrelles boges.
No puc contar-ho
tot.
Em sentireu
quan faça tramuntana.
(Fina Cardona-Bosch / Rafa Xambó)
|
||||
5. |
Sonet 73
03:21
|
|||
|
SONET 73
En mi podràs contemplar el temps concret
en què les fulles grogues vacil·lants
pengen de branques tremolant de fred,
cors desfets on l’ocell cantava abans.
En mi veuràs crepuscular el dia,
amb el sol esvaint-se ja a ponent,
la negra nit a poc a poc fent via,
segon jo de la mort, repòs jacent.
En mi veuràs jaient un foc radiant
damunt les cendres de la joventut,
llit de mort on ha d’acabar expirant,
consumit pel que abans l’ha mantingut.
Així perceps que es fa l’amor més fort,
l’amor que aviat hauràs de veure mort.
(SHAKESPEARE / TXEMA MARTÍNEZ)
|
||||
6. |
Sonet 154
03:48
|
|||
|
SONET 154
El petit déu de l’amor té al costat,
mentre dorm, el brandó que els cors inflama.
Unes nimfes amb vot de castedat
se li atansen lleument, i pren la flama
que escalfa les legions de cors decents
la devota més bella i més formal.
I el general dels desitjos ardents
dorm desarmat per la mà virginal.
Ella apaga la torxa al fred estany,
l’amor desprèn una eterna escalfor
i a la fi hi broten remeis sans i un bany
per al malalt. I esclau d’amar, sóc jo
qui ara ho veu al venir a curar-s’hi: l’aigua
l’encén l’amor, l’amor no el gela l’aigua.
(Shakespeare/Txema Martínez)
|
||||
7. |
Seda
01:04
|
|||
8. |
Lluna de València
01:05
|
|||
9. |
Per exemple
02:17
|
|||
|
Per exemple
Entre aquests dos estats és tot lo poble
e jo confés ésser d'aquest nombre.
Ausiàs March.
Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,
com no ho foren abans els tres anys de la guerra,
per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres,
per als mateixos hòmens que varen fer la guerra.
La postguerra era sorda, era amarga i feroç.
No demanava còleres, demanava cauteles,
i demanava pa, medicines, amor.
Anys de cauteles, de preocupacions i tactes,
de pactes clandestins, conformitats cruels.
Ens digueren, un dia: La guerra s'ha acabat.
I botàrem els marges i arrencàrem les canyes
i ballàrem alegres damunt tota la vida.
Acabada la guerra, fou allò la postguerra.
S'apagaren els riures estellats en els llavis.
I sobre els ulls caigueren teranyines de dol.
S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles.
Un bult d’amor creixia, tenaç, a l'entrecuix.
Eren temps de postguerra. S'imposava l'amor;
brutalment s'imposava sobre fam i cauteles.
I fou un amor trist, l'amor brut, esgarrat.
Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa
que vàrem perpetrar, innocents i cruels,
plens ja de cap a peus d'obscenitat i fang.
Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra...
¿I qui sap, al remat? Sols ens calia viure.
I després de palpar-nos feroçment, brutalment,
arribàvem a casa i dúiem les mans buides,
i encara ens mirem ara les mans buides a voltes,
i ara sentim l'espant que llavors no sentíem
i plorem per aquella puresa que no fou,
per aquella puresa que mai no hem pogut viure,
que no hem pogut tastar en cap de banda, mai.
Vicent Andrés Estellés
|
||||
10. |
No puc dir el teu nom
03:42
|
|||
|
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Llibre d'exilis (1971)
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
|
||||
Rafa Xambó Valencia, Spain
Rafa Xambó és un cantautor valencià de llarg recorregut. Va començar als anys 70 i, després d'un perllongat silenci artístic de dècades, va reprendre l'activitat musical pública amb el canvi de segle. Té nou discos publicats i ha rebut diversos premis i reconeixements per la seua obra. ... more
If you like Rafa Xambó, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
The Room
by Fabiano do Nascimento & Sam Gendel
featured on Bandcamp Radio Jan 9, 2024
go to album
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
