Get all 9 Rafa Xambó releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of ÚLTIMES CANÇONS, CANTATA DE VALÈNCIA, La dansa d'un temps nou, Llibertat, t'estimo tant Sonets de Shakespeare, dies oberts, Cançons de la memòria trista, Andanes, and 1 more.
1. |
||||
2. |
La repressió
07:16
|
|||
|
LA REPRESSIÓ
Les dones de la poesia
s’emborratxen de matí
sota l’arbre del coneixement.
Els homes pobres fumen al cantó,
no volen pensar-hi, guaiten els coloms,
guaiten els coloms.
Vicent Andrés Estellés camina
cap al carrer dels Cabillers,
Ventura i Alfaro se’l miren
des d’una finestra del carrer de les Avellanes.
Estellés s‘atura davant la placa
que hi ha al lloc d’on diuen que van treure mort
el gran poeta Ausiàs,
gran poeta Ausiàs.
Ja sabem què farà, diu Ventura:
Ara vindrà tot sentimental
ens demanarà una cigarreta
i ens llegirà el darrer poema.
Després preguntarà,
Hui ve Fuster a la tertúlia?
Hi ha un gran erm a la ciutat de la vergonya.
el gran poeta Ausiàs
guaiten els coloms
Hi ha un gran erm a la ciutat de la vergonya.
ciutat de la vergonya.
(x 3)
I sort que el mestre de Sueca
ja guaita pel carrer de la Pau.
Ventura sap que Estellés tornarà
a dir que ningú recorda el gran poeta.
Alfaro li mostra una revista moderna
amb fotos de la Marilyn perquè s’alegre.
Racons que foren memòria
ara són plens de podriment.
(x2)
Les poetes continuen bevent,
els cambrers desparen taules.
El pianista es menja sempre la mateixa nota.
La vella memòria traspua a les parets pixades.
La vella memòria traspua a les parets pixades.
La poesia és el pa dels solitaris.
València devastada.
La nit ho omple tot
i el poeta no escriu el seu cant.
I el poeta no escriu el seu cant.
I el poeta no escriu el seu cant.
I tu, ciutat bagassa, d’esplendors irreals
i cants de cigne, que va escriure
Jaume Pérez Montaner,
portes tristes cançons
que rellisquen per les blanques façanes.
Pul·lular de panteres, serps i rates
coentes i terribles, mussita Marc Granell
amb un filet de veu,
amb un filet de veu,
amb un filet de veu,
amb un filet de veu.
La pietat ara s’expressa en termes estrictes de solitud,
em xiuxiueja a l’orella Francesc Viadel
des de la ciutat dels dies insòlits.
ciutat dels dies insòlits (x3)
|
||||
3. |
L'eufòria
04:37
|
|||
|
L’EUFÒRIA
Estació del Nord, Estació de França
i el cor de Salvador Jàfer per la Rambla,
la Ribera, el blau alacantí i els Pirineus,
Alcoi, Aitana, i el Montgó, Cocentaina,
la Vall d’Albaida, i Bocairent, Alfarrasí,
El Ràfol de Salem i el cor de Salvador
escampant-se com el suc de magrana.
Estació del Nord, Estació de França
Amunt i avall en tren sempre amb la guitarra.
Barcelona, Sueca i Perpinyà, Sedaví,
València, Lleida i Sabadell, Benimaclet,
Morella, Gandia i Vinaròs, L’Alfàs del Pi
Tàrrega, Meliana i Montserrat, Benifairó,
Benlloc, Biar, Sarrià de Ter, Fortaleny,
Xeraco, Banyoles, Torreblanca, Catarroja,
L’Alcúdia, Corbera i Miramar, Benafigos,
Portbou, Gavarda i Catadau, Almoradí,
Canet de Mar i En Berenguer, Oriola
Llíria, Esterri de Cardós, Algemesí.
La plaça del Tossal, les nits de lluna plena
i alegria esclatant de luxúria.
Estació del Nord, Estació de França
Amunt i avall en tren sempre amb la guitarra
Monòver, Xàtiva i Tortosa, Olocau,
Prada del Conflent i Besalú, Xirivella,
Oliva, Planes i Puçol, Ontinyent,
Segart, Otos i Catí, Beniparrell,
Antella, Xodos i Gilet, Polinyà,
Sollana, Llaurí, Guadassuar, La Valldigna,
Borriana, Manresa i Albalat, Burjassot,
Torrent, Montblanc, Sagra i Pinet, Les Useres
Llutxent, Girona i Bunyol, Mutxamel
La Vila, Cullera, Serra i Elx, Algemesí.
La plaça del País, batusses de revolta
i germania proclamant rebel·lia.
Estació del Nord, Estació de França
Amunt i avall en tren sempre amb la guitarra.
Estació del Nord, Estació de França
Amunt i avall en tren sempre amb la guitarra.
I els ulls ombrívols de voltors sinistres
en llur malva. Ciutat fantasma que injecta
feredat en la pupil·la de Maria Fullana.
|
||||
4. |
Amistat i memòria
02:53
|
|||
|
AMISTAT I MEMÒRIA
Façanes emmudides,
finestres cegues,
carrers cansats.
La lluna blanca
s’alça entre el fem
d’un mar dormit,
taüt
de les estrelles,
insisteix el poeta.
Ja no paga la pena
esmerçar
un sol instant
a dir-te i a creure’t,
ciutat estimada,
llig Vicent Alonso
a Francesc Pérez Moragon
amb el regal obstinat
de totes les memòries.
Regal obstinat
de totes les memòries
(bis els dos últims versos)
|
||||
5. |
Amors impossibles
01:40
|
|||
|
AMORS IMPOSSIBLES
I ara us llegiria sencera
l’Oda impossible a València
que va escriure Enric Sòria.
N’abocaré només alguns fragments,
Com ara aquells on diu:
No, les paraules que tu mereixeries
no te les puc donar, perquè no sé
des d’on, perquè t’estime massa
-amb recança i amb odi, com tu a tu-
mentre et recórrec i em sé i et sóc tot teu.
Sincerament, no puc
i em dol de reconèixer
el cant i aquest tan nostre amor
encara incompatibles
Sincerament, no puc
i em dol de reconèixer
el cant i aquest tan nostre amor
encara incompatibles
Lletra d’Enric Sòria (fragment de l'Oda impossible a València)
|
||||
6. |
Degradació
02:40
|
|||
|
DEGRADACIÓ
Coreografia patètica d’una cançó d’estiu
de la més baixa estofa, amb sol i mar...
un mer present continu on res no vol dir res...
sense història ni objecte,
sense límit ni anhel,
ni bellesa, ni amor, ni déus, ni gràcia
de cap mena que puga
imaginar la ment humana,
i sense redempció,
sense redempció.
L’oblit, només l’oblit
sempre l’oblit: puntual desolació,
projecte involuntari
de tornar-nos al món senzill de la natura
a aquells que t’habitem.
aquells que t’habitem
i sense redempció,
sense redempció.
L’oblit, només l’oblit
sempre l’oblit: puntual desolació,
projecte involuntari
de tornar-nos al món senzill de la natura
a aquells que t’habitem.
aquells que t’habitem
i sense redempció,
sense redempció (x2).
a aquells que t’habitem.
aquells que t’habitem
a aquells que t’habitem.
aquells que t’habitem
aquells.
Però, nosaltres no, no escopirem
sobre la tomba dels nostres enemics,
perquè no ens dóna la gana
i tenim misericòrdia
la que ells mai no van conèixer.
Lletra d’Enric Sòria (fragment de l’Oda impossible a València)
|
||||
7. |
L'esperança
03:50
|
|||
|
L’ESPERANÇA
I mentre tu, maleïda ciutat meua,
enganyes tots els teus enamorats,
Vicent Blasco Ibáñez, Miquel Duran
de València,
trobarem que si ens queda una cançó
en ella et sorprendrà nostra insistència.
Quanta raó tenia Joan Fuster,
Quanta insistència, quantes cançons
Des que Raimon alça el seu crit.
Perquè et sabem puta vella,
ciutat ferida, ciutat bombardejada,
mare dolguda de tants innocents
que no recordem que un dia ens van afusellar
mentre els ossos es desfan als fossars
i les bales continuen callades
com paraules perdudes.
Les paraules que va trobar el poeta
que cercava un Sentit.
Quanta raó tenia Joan Fuster,
Quanta insistència, quantes cançons
Des que Raimon alça el seu crit.
Enderrocs, silencis, sostres trencats.
Sota els llamps i els plors, Maria Beneyto
crida,
encara amb veu d’espurna, els pànics
ofegats d’una terra dessagnant-se.
I una nena que plora.
I torne a Estellés
mentre pels carrers de València
la gent, obscena, crida i crema un llibre.
Ara, diuen, tot és diferent.
|
||||
Rafa Xambó Valencia, Spain
Rafa Xambó és un cantautor valencià de llarg recorregut. Va començar als anys 70 i, després d'un perllongat silenci artístic de dècades, va reprendre l'activitat musical pública amb el canvi de segle. Té nou discos publicats i ha rebut diversos premis i reconeixements per la seua obra. ... more
If you like Rafa Xambó, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
The Room
by Fabiano do Nascimento & Sam Gendel
featured on Bandcamp Radio Jan 9, 2024
go to album
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
