Get all 9 Rafa Xambó releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of ÚLTIMES CANÇONS, CANTATA DE VALÈNCIA, La dansa d'un temps nou, Llibertat, t'estimo tant Sonets de Shakespeare, dies oberts, Cançons de la memòria trista, Andanes, and 1 more.
1. |
El meu petit amor
03:23
|
|||
EL MEU PETIT AMOR
El meu petit amor
és fet de primavera
de flors i melodies
misteris irresolts
de mots de cada dia
de besos com un pa
i uns ulls d’oliva negra.
El meu petit amor
m’abraça des de l’alba
pren totes les paraules
les guarda i me les torna
la parra, la llimera
la casa i el carrer
cançons d’anar fent vida.
El meu petit amor
somriu cada matí
i jo li faig cançons
a l’illa del tresor
ballem entre pirates
la dansa d’un temps nou
el temps de l’alegria.
Vaixell de vela blanca
navega cap al sud
les dones marineres
saluden des de lluny
la lluna ens acompanya
quan és de dia i tot
viatges en pijama.
El meu petit amor
em porta de la mà
a l’arbre del descans
i vivim mil aventures
volem, volem amunt
i estimant-nos estimem
la vida de cada dia.
(lletra i música: Rafa Xambó)
|
||||
2. |
Tempestes
02:59
|
|||
TEMPESTES
Hi ha dones que caminen
amb els ulls plens
d’una llum tan blanca.
Hi ha dones que cauen
i s’enfonsen i brollen
una vegada i mil vegades
de la soca tallada.
Jo cerque encara i sempre
el camí, els camins o plenilunis
a la vora de la plenitud.
Jo soc encara i soc com mai
o com sempre
sempre a la vora o a l’aguait
de la paraula o de l’enllà.
A les palpentes, a fosques
a les escoltes d’un so de passes
sobre la terra antiga
o d’una aigua viva
entre les roques.
Hi ha dones amb els ulls plens
d’una llum tan blanca.
(lletra: Anna Montero / música: Rafa Xambó)
|
||||
3. |
Preludis
04:37
|
|||
PRELUDIS
Fum del desig del temps,
el guany es fon en el record;
el que perds se’t tatua a foc
i no marxa mai més.
Cap mentida consol
sura al fons d’antics xantatges;
els bons propòsits naufraguen
les idees van de dol.
Però el color de l’alegria
també parla de tots:
etern i harmoniós.
La felicitat pot ser un riu
sonant mentre t’adorms.
(lletra: Txema Martínez / música: Rafa Xambó)
|
||||
4. |
Univers
03:45
|
|||
UNIVERS
Van sortint els mots
com un plugim etern
dins d’un got de paper
i es llancen com salvatges escapant
creuant tot l'univers.
Gorgs de pena ones de goig
que van passant obrint-me el cap,
m’agafen, m’acaronen.
Jai Guru Deva, Om.
Res no canviarà el meu món.
Veig llums que es van trencant
i ballen davant meu com un milió d'espills,
em criden insistents
creuant tot l'univers.
Penses sinuoses
vents inquiets a dintre d’un caixó
cauen encegats mentre fan camí
creuant tot l’univers.
Jai Guru Deva, Om.
Res no canviarà el meu món.
Sons de riure, tons de vida
van obrint-me les oïdes
m’encoratgen i em conviden.
Amor etern es va estenent
m’envolta i llueix com un milió de sols,
em crida insistent
creuant tot l'univers.
Jai Guru Deva, Om.
Res no canviarà el meu món.
(Lennon–McCartney. Traducció i adaptació: Rafa Xambó)
|
||||
5. |
Cançó de bressol
02:28
|
|||
CANÇÓ DE BRESSOL
Lluneta la non-non,
Amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s’obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.
(Lletra: Maria-Mercè Marçal / Música: Rafa Xambó)
|
||||
6. |
Trist i sol
03:01
|
|||
TRIST I SOL
Trist i sol en la finestra
són temps estranys lluny de tu.
Solitari m’interrogue
si tu encara estàs per mi.
Cada dia trist i sol ací,
cada nit un pas perdut.
Potser estàs pensant en mi, estimada,
mentre creues l’oceà.
Trist i sol en la finestra
estàtic mire mar endins.
I solitari m’interrogue
si tu encara estàs per mi.
Trobaràs potser un altre amor
en algun lloc terres enllà.
Trist i sol ací em pregunte si
la nostra nau trobarà port.
Els vaixells suporten l’oceà
i els avions travessen cels irats.
Trist i sol recorde encara
que t’estimo fins morir.
(Lletra: Woody Guthrie / Música: Jeff Tweedy. Traducció i adaptació: R. Xambó)
|
||||
7. |
Hiroshima
03:50
|
|||
HIROSHIMA
Jo vinc i em plante a cada porta
Ningú m’escolta el prec silent
Jo truque i ningú no em veu
Perquè sóc mort, perquè sóc mort
Només set anys feia en morir
Fa molt de temps a Hiroshima
Ara en tinc set com aquell dia
Perquè els nens morts no creixen més
Un vent de foc em cremà tot
Foscor als ulls, ceguesa als ulls
La mort em féu un munt de pols
I es va escampar arreu pel vent
No em calen fruits, no em cal arròs
Ni caramels ni un tros de pa
Jo no demane res per mi
Perquè sóc mort, perquè sóc mort
Només demane per la pau
Lluitem avui, lluitem avui
Perquè els xiquets del món sencer
Puguen pujar, riure i jugar.
(lletra: Nâzim Hikmet/música: Pete Seeger. Traducció i adaptació: Rafa Xambó)
|
||||
8. |
Indesinenter
03:09
|
|||
Indesinenter
Nosaltres sabíem
d´un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l´afalac al ventre,
per la por,
s´ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l´aspra mà
que l´ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L´aigua, la terra,
l´aire, el foc
són seus,
si s´arrisca d´un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l´amo de tot
no gos mesell,
sinó l´únic senyor.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut.
(lletra: Salvador Espriu / música: Raimon)
|
||||
9. |
Nova cançó de suburbi
02:36
|
|||
NOVA CANÇÓ DE SUBURBI
“M’estimo l’horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent…”
(Josep Maria de Sagarra. ‘Cançó de suburbi’)
M’estimo l’horta que es defensa
contra el grapeig de la ciutat,
quan la desfan i va refent-se
des de l’arrel fins al combat.
I així l’arada que treu l’urpa
contra el buçó bru del quitrà,
que irromp, estralla, empeny i usurpa
els solcs més fèrtils de demà.
Deler d’olor de gallinassa
que torba els angles del meu pit
i em pren la mida i em cuirassa
davant d’un fum urbà i podrit.
I el llaurador que no claudica,
pronòstic pobre, ofici vell,
que se sent viu, de mica en mica,
a cops de braç i de rastell.
Valgui l’esforç de la gent bona
que de la terra fa el seu feu,
de l’estri noble que assaona
tossudament el seu conreu!
D’aquesta gent que no dorm gaire
per guarir amb esma els seus plançons
mentre es fa vella i deixa en l'aire
d’altres quefers d’uns altres mons.
M’estimo l’horta avalotada
que s’atrinxera amb punys en alt,
davant d’un segle que degrada
amb flegmes àrides d’asfalt.
(lletra: Manel Marí / música: Toti Soler)
|
||||
10. |
Homenatge a Teresa
03:36
|
|||
HOMENATGE A TERESA
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruïa al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre recordaré a la Teresa,
ballant el vals.
(Lletra i música: Ovidi Montllor)
|
||||
11. |
La dama d'Aragó
02:32
|
|||
LA DAMA D’ARAGÓ
A Aragó n'hi ha una dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
de l’amor.
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
de l’amor.
Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
Se la mira i se l'emporta
a la fira de Lió.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
de l’amor.
I qui és aquesta dama
que llança tal resplendor?
N'és filla del rei de França,
germana del d'Aragó.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
de l’amor.
(Popular tradicional)
|
||||
12. |
Diners de sang
04:11
|
|||
DINERS DE SANG
Germanes ferides
per tanta mort absurda i tant de mur,
Somnis de terror.
Pantalles que llancen
els ganivets botxins de la tendresa
i esborren records.
Són els germans d’Armènia i Kurdistan,
els guerrillers de selves del carib,
els africans que s’estavellen contra els murs,
i a Palestina, plouen les bombes sense fi.
Ja n’hi ha prou de viure així.
Les Torres Bessones
exploten cada dia lluny
per tot el món.
Fronteres de l’odi,
confins tancats amb pany i clau de foc,
països presó.
Els refugiats corren fugint del foc,
mentre el napalm nega els seus camps de blat.
Els europeus han oblidat el seu passat.
Oh, món meu! No sé perquè tant de dolor.
No sé perquè és així.
On és el blau?
I on és el nostre amor?
Diners de sang
Diners de fam
Diners de plom, de mort i plors
Diners dels blancs
Diners del Nord
dels que no en tenen mai prou
Tu tens un mur
Jo tinc un mur
Tenim un mur
Per què no ho fem?
Tombem els murs
i alcem estels
i alcem el món que duem al cor.
Que Babel siga una festa de les llengües.
La bellesa i la saviesa fonts de vida.
A la vora de les hortes insubmises,
dels bancals de la muntanya,
les corbelles revoltades
en el temps de les cireres,
els records de Germania,
la Comuna de París
i les places sempre en maig.
(Lletra: Rafa Xambó / Música: Joan Palomares)
|
Rafa Xambó Valencia, Spain
Rafa Xambó és un cantautor valencià de llarg recorregut. Va començar als anys 70 i, després d'un perllongat silenci artístic de dècades, va reprendre l'activitat musical pública amb el canvi de segle. Té nou discos publicats i ha rebut diversos premis i reconeixements per la seua obra. ... more
Streaming and Download help
If you like Rafa Xambó, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp