We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La dansa d'un temps nou

by Rafa Xambó

/
1.
EL MEU PETIT AMOR El meu petit amor és fet de primavera de flors i melodies misteris irresolts de mots de cada dia de besos com un pa i uns ulls d’oliva negra. El meu petit amor m’abraça des de l’alba pren totes les paraules les guarda i me les torna la parra, la llimera la casa i el carrer cançons d’anar fent vida. El meu petit amor somriu cada matí i jo li faig cançons a l’illa del tresor ballem entre pirates la dansa d’un temps nou el temps de l’alegria. Vaixell de vela blanca navega cap al sud les dones marineres saluden des de lluny la lluna ens acompanya quan és de dia i tot viatges en pijama. El meu petit amor em porta de la mà a l’arbre del descans i vivim mil aventures volem, volem amunt i estimant-nos estimem la vida de cada dia. (lletra i música: Rafa Xambó)
2.
Tempestes 02:59
TEMPESTES Hi ha dones que caminen amb els ulls plens d’una llum tan blanca. Hi ha dones que cauen i s’enfonsen i brollen una vegada i mil vegades de la soca tallada. Jo cerque encara i sempre el camí, els camins o plenilunis a la vora de la plenitud. Jo soc encara i soc com mai o com sempre sempre a la vora o a l’aguait de la paraula o de l’enllà. A les palpentes, a fosques a les escoltes d’un so de passes sobre la terra antiga o d’una aigua viva entre les roques. Hi ha dones amb els ulls plens d’una llum tan blanca. (lletra: Anna Montero / música: Rafa Xambó)
3.
Preludis 04:37
PRELUDIS Fum del desig del temps, el guany es fon en el record; el que perds se’t tatua a foc i no marxa mai més. Cap mentida consol sura al fons d’antics xantatges; els bons propòsits naufraguen les idees van de dol. Però el color de l’alegria també parla de tots: etern i harmoniós. La felicitat pot ser un riu sonant mentre t’adorms. (lletra: Txema Martínez / música: Rafa Xambó)
4.
Univers 03:45
UNIVERS Van sortint els mots com un plugim etern dins d’un got de paper i es llancen com salvatges escapant creuant tot l'univers. Gorgs de pena ones de goig que van passant obrint-me el cap, m’agafen, m’acaronen. Jai Guru Deva, Om. Res no canviarà el meu món. Veig llums que es van trencant i ballen davant meu com un milió d'espills, em criden insistents creuant tot l'univers. Penses sinuoses vents inquiets a dintre d’un caixó cauen encegats mentre fan camí creuant tot l’univers. Jai Guru Deva, Om. Res no canviarà el meu món. Sons de riure, tons de vida van obrint-me les oïdes m’encoratgen i em conviden. Amor etern es va estenent m’envolta i llueix com un milió de sols, em crida insistent creuant tot l'univers. Jai Guru Deva, Om. Res no canviarà el meu món. (Lennon–McCartney. Traducció i adaptació: Rafa Xambó)
5.
CANÇÓ DE BRESSOL Lluneta la non-non, Amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als núvols que si s’obre no es tanca, si no ve la soneta amb ventallet molt fi. Pestanyeta de seda, lluneta de coixí. (Lletra: Maria-Mercè Marçal / Música: Rafa Xambó)
6.
Trist i sol 03:01
TRIST I SOL Trist i sol en la finestra són temps estranys lluny de tu. Solitari m’interrogue si tu encara estàs per mi. Cada dia trist i sol ací, cada nit un pas perdut. Potser estàs pensant en mi, estimada, mentre creues l’oceà. Trist i sol en la finestra estàtic mire mar endins. I solitari m’interrogue si tu encara estàs per mi. Trobaràs potser un altre amor en algun lloc terres enllà. Trist i sol ací em pregunte si la nostra nau trobarà port. Els vaixells suporten l’oceà i els avions travessen cels irats. Trist i sol recorde encara que t’estimo fins morir. (Lletra: Woody Guthrie / Música: Jeff Tweedy. Traducció i adaptació: R. Xambó)
7.
Hiroshima 03:50
HIROSHIMA Jo vinc i em plante a cada porta Ningú m’escolta el prec silent Jo truque i ningú no em veu Perquè sóc mort, perquè sóc mort Només set anys feia en morir Fa molt de temps a Hiroshima Ara en tinc set com aquell dia Perquè els nens morts no creixen més Un vent de foc em cremà tot Foscor als ulls, ceguesa als ulls La mort em féu un munt de pols I es va escampar arreu pel vent No em calen fruits, no em cal arròs Ni caramels ni un tros de pa Jo no demane res per mi Perquè sóc mort, perquè sóc mort Només demane per la pau Lluitem avui, lluitem avui Perquè els xiquets del món sencer Puguen pujar, riure i jugar. (lletra: Nâzim Hikmet/música: Pete Seeger. Traducció i adaptació: Rafa Xambó)
8.
Indesinenter 03:09
Indesinenter Nosaltres sabíem d´un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l´afalac al ventre, per la por, s´ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l´aspra mà que l´ha fermat des de tant temps al fang. Li hauria estat senzill de fer del seu silenci mur impenetrable, altíssim: va triar la gran vergonya mansa dels lladrucs. Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut i elevem en la nit un cant a crits, car les paraules vessen de sentit. L´aigua, la terra, l´aire, el foc són seus, si s´arrisca d´un cop a ser qui és. Caldrà que digui de seguida prou que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre més home salvat en poble contra el vent. Salvat en poble, ja l´amo de tot no gos mesell, sinó l´únic senyor. Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut. Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut. (lletra: Salvador Espriu / música: Raimon)
9.
NOVA CANÇÓ DE SUBURBI “M’estimo l’horta escanyolida que de la fàbrica es ressent…” (Josep Maria de Sagarra. ‘Cançó de suburbi’) M’estimo l’horta que es defensa contra el grapeig de la ciutat, quan la desfan i va refent-se des de l’arrel fins al combat. I així l’arada que treu l’urpa contra el buçó bru del quitrà, que irromp, estralla, empeny i usurpa els solcs més fèrtils de demà. Deler d’olor de gallinassa que torba els angles del meu pit i em pren la mida i em cuirassa davant d’un fum urbà i podrit. I el llaurador que no claudica, pronòstic pobre, ofici vell, que se sent viu, de mica en mica, a cops de braç i de rastell. Valgui l’esforç de la gent bona que de la terra fa el seu feu, de l’estri noble que assaona tossudament el seu conreu! D’aquesta gent que no dorm gaire per guarir amb esma els seus plançons mentre es fa vella i deixa en l'aire d’altres quefers d’uns altres mons. M’estimo l’horta avalotada que s’atrinxera amb punys en alt, davant d’un segle que degrada amb flegmes àrides d’asfalt. (lletra: Manel Marí / música: Toti Soler)
10.
HOMENATGE A TERESA Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. Potser fou l'últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja. Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruïa al seu voltant. Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia. Ella ens va dir d'on veníem. I que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits. Ens parlava de l'amor com la cosa més bonica i preciosa. Sense pecats. Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia. Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret. Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants. Ara de gran comprenc Tot el que per TU sent i et llence un homenatge als quatre vents. Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. (Lletra i música: Ovidi Montllor)
11.
LA DAMA D’ARAGÓ A Aragó n'hi ha una dama que és bonica com un sol, té la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, de l’amor. Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Cada cabell, una perla, cada perla, un anell d'or. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, de l’amor. Son germà se la mirava amb un ull tot amorós. Se la mira i se l'emporta a la fira de Lió. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, de l’amor. I qui és aquesta dama que llança tal resplendor? N'és filla del rei de França, germana del d'Aragó. Ai, adéu, Anna Maria, robadora de l'amor, de l’amor. (Popular tradicional)
12.
DINERS DE SANG Germanes ferides per tanta mort absurda i tant de mur, Somnis de terror. Pantalles que llancen els ganivets botxins de la tendresa i esborren records. Són els germans d’Armènia i Kurdistan, els guerrillers de selves del carib, els africans que s’estavellen contra els murs, i a Palestina, plouen les bombes sense fi. Ja n’hi ha prou de viure així. Les Torres Bessones exploten cada dia lluny per tot el món. Fronteres de l’odi, confins tancats amb pany i clau de foc, països presó. Els refugiats corren fugint del foc, mentre el napalm nega els seus camps de blat. Els europeus han oblidat el seu passat. Oh, món meu! No sé perquè tant de dolor. No sé perquè és així. On és el blau? I on és el nostre amor? Diners de sang Diners de fam Diners de plom, de mort i plors Diners dels blancs Diners del Nord dels que no en tenen mai prou Tu tens un mur Jo tinc un mur Tenim un mur Per què no ho fem? Tombem els murs i alcem estels i alcem el món que duem al cor. Que Babel siga una festa de les llengües. La bellesa i la saviesa fonts de vida. A la vora de les hortes insubmises, dels bancals de la muntanya, les corbelles revoltades en el temps de les cireres, els records de Germania, la Comuna de París i les places sempre en maig. (Lletra: Rafa Xambó / Música: Joan Palomares)

credits

released May 1, 2021

Rafa Xambó: veu i cors.
Àlvar Carpi: guitarra elèctrica, clàssica i acústica.
Salva Vázquez: piano i teclats.
Chris Atwel: baix elèctric.
Ben Wirjo: bateria.
Peter Connolly: guitarra en 12.
Joan Palomares: música electrònica en els temes 4, 5 i 6.
Miquel Xambó: EBow i guitarra elèctrica en el tema 2.
Facundo Novo i Joan Palomares: caixa de música en el tema 4.

Mesclat i masteritzat per Facundo Novo a novoestudios.com

license

all rights reserved

tags

about

Rafa Xambó Valencia, Spain

Rafa Xambó és un cantautor valencià de llarg recorregut. Va començar als anys 70 i, després d'un perllongat silenci artístic de dècades, va reprendre l'activitat musical pública amb el canvi de segle. Té nou discos publicats i ha rebut diversos premis i reconeixements per la seua obra. ... more

contact / help

Contact Rafa Xambó

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Rafa Xambó, you may also like: